Encara recordo el dia que va venir un comercial a casa a vendre unes pel·lícules d’un ninotet molt graciós que es deia “Gogo”, era una col·lecció de pel·lícules en anglès, als meus pares els va fer gràcia la idea i m’ho van comprar. M’encantava mirar aquelles pel·lícules, no entenia res però el personatget de color vermell, en “Gogo”, em feia molta gràcia. També m’encantava mirar les pel·lícules de Disney, com a la majoria de nens i nenes, i les de “Les Tres Bessones”, totes aquestes pel·lícules les tenia en cinta de vídeo. Una dia va desaparèixer el reproductor de vídeo i en el seu lloc hi havia un reproductor DVD i ja no vaig poder mirar aquelles pel·lícules que tant m’agradaven, me les havia de comprar en DVD.
Em va passar més o menys el mateix amb els cassettes de música.
M’encantava la “Oreja de Van Gogh” i el meu pare sempre em comprava els cassettes, fins que un dia van desaparèixer tots els cassettes del mercat i es van substituir per per CD’s, aleshores necessitava un reproductor nou i els reis a casa de la tieta Rosa i el tiet Jordi es van portar molt bé i em van portar un reproductor de cassettes i CD’s per a poder escoltar les cançons velles i les noves.
A casa dels tiets els reis van continuar sent generosos i em van portar una càmera de fotos ja que a casa meva no en teníem cap. Aquella càmera funcionava amb un carret, un cop feies la foto no la podies ni veure ni esborrar, les podies veure quan les anaves a revelar al fotògraf i la majoria de vegades hi havia alguna foto que no sortia. Això va canviar de manera radical quan van aparèixer les càmeres digitals, la primera que vam tenir li va regalar el pare a la mare pel seu aniversari, era una càmera lleugera , quan feies una foto la podies veure a la pantalleta i fins i tot la podies esborrar, també es podien fer vídeos, ho podíem passar a l’ordinador i no era necessari revelar totes les fotos ni tenir els vídeos en una cinta.
La majoria de nois i noies de la meva edat no han tingut ordinador a casa des de petits i molt menys Internet. Només utilitzàvem l’ordinador algun cop a l’escola i per a nosaltres era una cosa al·lucinant. Els que vam tenir més sort ens van regalar el nostre primer ordinador per la comunió però ni pensar en Internet. La majoria no van tenir ordinador i Internet fins a principis de l’ESO. A mi me’l van posar a finals de primer. Avui cinc anys després no puc imaginar-me un ordinador sense accés a Internet, és pràcticament inútil. Ara farà sis mesos, després de set anys el meu ordinador va començar a funcionar malament i els meus pares van decidir comprar-me’n un de nou. Vaig estar al·lucinats uns quants dies, tenia una pantalla LED el doble de gran, un ordinador amb l’últim sistema operatiu i molt ràpid.
Un altre invent que no deixa de sorprendre’ns és el televisor, a casa sempre n’hi hem tingut i no un ni dos, fins i tot tres o quatre, un per cada membre de la família. Els televisors de fa disset anys eren molt aparatosos i la qualitat de la imatge ni tenia ni punt de comparació amb la d’ara. Poc a poc van anar sortint televisors de moltes mides amb una qualitat d’imatge superior, van aparèixer les televisions de plasma i pantalla plana. Hi va haver un canvi en la manera de mirar el televisor, va deixar d’existir la televisió analògica i tothom va haver de comprar un aparell per poder-la mirar, el TDT (Televisió Digital Terrestre), van aparèixer nous canals i la qualitat de la imatge era molt més bona que la de la televisió analògica. Finalment, van sortir els televisors amb TDT incorporat, així no feia falta tenir un aparell. L’última novetat en televisors son els LED, els televisors en 3D i amb Internet. A casa tenim una LED de 40” des de fa menys d’un any, ara ja hi estem acostumats però els primer dies era estrany, canals en alta definició amb uns colors molt vius. Una meravella de televisor.
Per últim la revolució en aquests moments és la dels telèfons mòbils, Quan vaig néixer la majoria de la gent no tenia telèfon mòbil, eren molt cars i molt grans, les mides van anar disminuint junt amb el seu preu. Hi va començar a haver mòbils amb colors, amb infrarojos i bluetooth, amb càmera de fotos i moltes aplicacions. Més tard van aparèixer els mòbils tàctils que van suposar una gran sorpresa encara que ara no se li dóna importància a si es tàctil o no, ara el boom és l’accés a Internet des de el mòbil.
Jo tinc un mòbil tàctil sense accés a Internet però no m’importa. La majoria dels meus amics en tenen accés a Internet des de el seu mòbil i molts d’aquests amb deu i onze anys ja tenien mòbil i a mi me’l van regalar als catorze així que suposo que tot arribarà.
El món de la tecnologia ha sorprès, sorprèn, i no deixarà de sorprendre’ns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada